CARTA CONSTITUTIVA

1. LA CRISI ECOLOGICA : UN ENJÒC VITAL PER LA PLANETA
   
   
2. LA RESPONSA ES POLITICA E CULTURALA
   
   
3. LA CAUSIDA DE LA VIDA !
   
   
4. UNA NÒVA VIA
   
   
5. L'INDEPENDENCIA, PER CONVENCER E FAR
   
   
6. DE NÒVAS ORIENTACIONS ECONOMICAS E SOCIALAS
   

LA CRISI ECOLOGICA : UN ENJÒC VITAL PER LA PLANETA

La pensada ecologista es nascut de la presa de consciéncia de las menaças que las activitats umanas fan pesar sus la planeta.

L'explosion demografica, l'aumentacion sens perier de las mobilitats, l'acceleracion d'un progrès tecnic non mestresat fan los defis desconeguts, que l'enjòc es vital, pr'amor es la vida meteissa que es menaçada. L'apichiniment de las ressorgas, l'efondrament de la biodiversitat, las concentracions umanas dins de megapòlas bèlas, o l'accumulacion de mejans de destruccion massiva, demandan la mobilizacion sens tardar de tota l'Umanitat. Dins los païses desvelopats, lo poder de crompa se plaça pauc a pauc al poder de viure, memtre que dins los païses terçes, mai de 800 milions d'èstres umans susvivan dins lo desvaloriment absolut.

Al pus pigrond, la crisi ecologica es una crisi relacionala: entre l'Òme e la natura e l'Òme amb el-meteis.
Es , urbana, sociala e culturela. Es sens distincion tots los èssers umans, que i vivèssen e qual sienvironamentalaaguèsse lor nivèl de desvelopament, o lor pausicion sociala. Sa resolucion conditiona la responsa a totas las autras questions. Es aqueste defí sens abans dire que l'Umanitat se dèu de relevar, si vòl viure.

Per i arribar, es urgent de fargar sus la causa d'aquesta crisi per fin de permetre a la planeta, e a los que i vivon, d'assumir armonia e balanç.

haut de la page

LA RESPONSA ES POLITICA E CULTURALA

La relacion de las comunautats umanas amb lor territòri e la vida que s'i desvelopa, es le rebat d'una cultura collectiva e d'una organizacion sociala. Dins un país desvelopat coma França, las causidas realizadas dins tots los domanis de la vida publica (agricultura, industria, transpòrts, energia, urbanisme, trabalh, ...) son revelators d'un estat d'esperit per la planeat. Son decidits al nom de la collectivitat dans las institucions eissudas del sufragi universal. Es perqué, la responsa es necita e politica, au sens nòble del mot: l'art de gerir la ciutat Mas, es uatanplan culturala.
Es una vertadèira revolucion dels mentalitats que l'Òme es invitat a realizar. Se cal per el :

• d'assumir sa responsabilitat d'èstre a pensar, car es lo sol de totas las espècias d'aver la capacitat d'evoluar las consequéncias d'aquestes actes e de se pujar al-dessús d'aquestes reflèxes biologiques.
  
  
• de limitar volontariament son empresa sus lo mond per laissar una plaça als autras fòrmas vivantas, que siaguèssen animalas o vegetalas;
  
  
• de mestresar los mejans considerablas que son à posita per las donar tornar compatiblas amb la vida ;
  
  
• de fondar una economia consciénta de los limits de la planeta, de son espaci abitable e de sas ressorgas;
  
• d'organizar una solidaritat qui aplegan las femnas e los òmes de tota la Tèrra, per assugurar la sauvagarda de nòstre avenidor comun.

haut de la page

LA CAUSIDA DE LA VIDA !

La pensada ecologista s'apuèja sus d'unes fons, que an en comun de dire nòstre amor de la vida :

• le respècte de la diversitat: diversitat de las espècias, de las comunautats vivantas e de las culturas. Es l'expression meteissa de la complexitat e de la riquessa de la vida. Aquesta diversitat es un formidable patrimòni, que dona a la Tèrra capabla d'emplenar nòstre besonh de descoberta e d'esmeravilhament.
  
  
• l'adaptacion als limits de la Tèrra: totas las ressorgas de la Tèrra son limitadas, son estengudas, lo son potencial de produccion e sa capacitat de digirar las nòstras descas. Las logicas economicas e las estrategias socialas devon integrar aquesta finitud del mond. Rejetèm las regulacions per catastròfes que son l'istòria de l'Umanitat.
  
  
• la globalitat de l'individú: l'èstre uman es pas sens qu'un consomator e un productor, es autanplan, e d'en primèir, un èstre sensible e un còrs vulnerable. Nada politica dèu pas privilegiar los interès economiques al desfavor de l'integritat de l'individú.
  
  
• cada persona es unica, sa vida pòt pas èstre sacrificada al nom del progrès o de la rason d'Estat, de la Justícia o d'una ideologia.
  
  
• l'identitat de las personas e de las culturas: los drèits individuals son universals coma l'assegura la declaracion dels Drèits de l'Òme que fasèm nòstre; los individús son divèrses, identificats per lor cultura, lor estacament a un territòri e a la comunautat umana que i viu. Aquestes ligams e lor manifestacion (lenga, patrimòni collectiu, cultura) devon èstre respectats e reconeguts.
  
  
• la libertat: aquesta valor fondamentala pòt pas èstre alienada per l'Estat. Se vòl exercir dins una democracia participativa que cadun dèu aver la possibilitat de s'exprimir, de s'associar o d'entrepréner dins lo respècte de las libertats dels autres. Mena a rejetar los regims totalitaris, collectivistas o los que abandonan la soveiranetat politica al profièit de mecanismes economiques.
  
  
• la responsabilitat: l'Umanitat es responsable de la planeta e de l'avenidor d'aquestes dròlles. Per aldelai lo temps e las distàncias, las genercaions e los pòples de la Tèrra son solidaris d'un meteis futur. Sèm partesans de crear un drèit de las generacions futuras.
  
  
• l'égalitat dins la diferéncia: los èstres umans naisson pas semblables, mas son egals en dignitat, en drèits e en devers. Cadun a drèit a las meteissas chanças educativas, a la meteissa qualitat de vida, al meteis accès a la ciutadanitat, al meteis respècte. Cadun a lo dever de contribuar a l"espeliment de la comunautat umana e al respècte de son environa.

Aquestes fondaments trapan lor plena coëréncia sens qu'aplegats: nat pòt virar sens l'autre.

haut de la page

UNA NÒVA VIA

L'Umanitat a los mejans de destrusir çò que dona un sens a la vida, es de dire la vida ela-meteissa.
A los mejans de bastir lo "melhor dels monds", aquesta granda formigièra que l'individú perdriá son identitat e sa libertat. Lo capitalisme e lo socialisme an engatjat una tala evolucion en se fondar sus un postulat erronat: lo d'una produccion illimitada de bens materials e de riquessas per lo trabalh uman. Mas, tot es limitat sus nòstra planeta: las matièras premièras, l'aiga, lo territòri, las ressorgas renovelablas...

Las formacions que an governat lo país an pas jamais estat capaçes de daissar lor logica de creisséncia, que que siaguèsse en matèira demographica, de consomacion d'energia e d'espaci, o de mobilitats. Las valors non marchandas coma l'armonia d'un paisatge o la convivialitat d'un barri pèsan de pauc de pès de cara a las exgéncias de l'economisme.

Las darrièras selvas renanas, çò que ne damora del litoral natre e unes orses dels Pirinèus, son sacrifiats sens relambis sus la taula d'un desvelopament que a oblidat sa finalitat: l'espandiment de l'individú e de las societats umanas.

La violéncia pareis legitima a la drèita e a l'esquèrra quora servís l'Estat o lor vision del progrès. La resolucion armada dels conflictes, l'escrasament de l'individú per la maquina estatala, certanas tecnologias, expriman aquesta violéncia que rejetèm.

La presa en compta dels limits de la planeta mena a laissar l'opcion de la ceisséncia materiala, presentada ièr coma una responsa al caumatge. Le respèctes de la vida coma etica de la responsabilitat umana s'opausa a l'eipleitacion sens retenguda de las ressorgas de la Tèrra e a la dominacion sens partatja de tot lo territòri planetari. L'exigéncia de solidaritat mondiala pòt pas abraçar los egoïsmes nationals. La non violéncia tecnologica e sociala refusa la vision materialista e determinista del progrès per li substituar una definicion qualitativa, umanista e culturala.

Per conservar intacte nòstra capacitat a inventar l'avenir, devèm damorar liures de tot eiretatge ideologic, sens per autanplan ignorar l'Istòria.

haut de la page

L'INDEPENDENCIA, PER CONVENCER E FAR

L'arribada d'una societat ecologista demanda una progonda evolucion de las mentalitats. Los ecologistas pòdon pas capitar qu'en convéncer una majoritat de personas per delai las categorias socialas. Lo cadre o l'obrèir son units, per una meteissa comunautat de destin de cara a la crisi ecologica : nòstre messatge e mandat a l'un e a l'autre. Coma la poblacion podriá comprendre que los ecologistas incarnèssen aquesta demarcha nòva, se ne dison clarament confrontat a la logica drèita-gaucha? Coma convéncer l'ensemble dels Franceses, en s'adreiçar qu'al pòble d'esquèrra ... o de drèita ?

L'independéncia politica es lo mejan lo mai eficaç per faire avançar las idèas ecologistas. Es al meteis moment conceptuala, metodologica e estrategica.

Conceptualament, assegura l'originalitat de las idèas ecologistas de cara a las ideologicas politicas classicas.
Per prene lo metòde, implica una totala dubertura d'esperit, que permet de dire liurament e sens a priori amb l'ensemble de al poblacion, las associacions e las autras formacions politicas democraticas.

Aiçí faire, permet de formular un projècte en presa amb la qualitat complèxe e evolutiva del mond. Per arribar a obrar aital, l'independéncia politica permet de seleccionar en tota objectivitat, se exista, un partenari dubert a las nòstras idèas.
Avèm pas de partenaris privilegiats o naturals, mas d'unes partenaris potencials engajats per un rapòrt de fòrça que siaguèssem favorable. En luòc e plaça de l'etiqueta politica, son las capacitats del partenari d'aplicar un contracte de gestion locala o estatala que seràn retengudas. Coma formacion politica, avèm vocacion de mandar d'unes ecologistas vertadèirs dins als institucions, comprès al governament. Mas aquesta participacion es subordonada a las condicions que permetèssen aqueste engatjament d'èstre pertinent.

Tota participacion a un executiu supausa un contracte definissant los objectius concrets e realizables sus la durada del mandat. Aqueste contrat dèu èstre public e apuèjat per un pès electoral credible. La siuna execucion dèu èstre planificada e mesurabla. Per que nòstre identitat politica siaguèsse perceptibla per l'opinion, e per lo respècte dels electors nòstres, refusèm los desistaments de segonds torns e las consignas de vòt.
Car una evolucion sociala d'òrdre cultural es per fòrça progressiva, nòstra demarcha pòt pas èstre que reformista sul cort tèrmi, tot demorar pura sus las orientacions e radicala sus los objectius a long tèrmi. Lo long camin d'una conviccion compòrta doas trapèlas d'evitar: l'enfangament dins un dogmatisme esteril e l'aradicalizacion al contacte del "poder" e del "pès de las realitats".

Nòstra estrategia consista de privilegiar las refòrmas d'efèctes estructurals, de bastir una majoritat culturala que s'apuèja sus la electorala que volèm e de traspassar los blocatges de la societat par l'arbitratge referendari dels ciutadans. L'ecologia politica es efficaça quora mescla pas poder formal e poder real. Es mp ôder real que nos interessa, car sens qu'el pòt cambiar lo cors de las causas. Se trapa que amb una majoritat de l'opinion, los mejans de contraròtlar la tecnocracia, e l'assegurança d'èstre autonòm de cara a cara amb los poders economics.

Lo poder formal nos interessa gaire se nòstra influéncia sus la societat pòt èstre mai fòrta dins l'opausicion que dins l'executiu redusent a l'impoderancion o la somission.

Nòstre balançdeurà pas s'evaluar en nombre de maires o ministres, mas a la dubertura de al França e de l'Euròpa a la cultura ecologista.

Nòstra ambicion es de contribuar al progrès de la pensada e dels comportements collectius.

haut de la page

DE NÒVAS ORIENTACIONS ECONOMICAS E SOCIALAS

Se l'ecologia escientifica enlitzís sul bon usar de nòstra ostal Tèrra, nos indica pas las necitas vias de ségre per reconciliar l'Umanitat amb èla-meteissa e la planeta. La demarcha ecologista, particulara en matièra economica e sociala, damora sociosa de las realitats, capaç de tirar la leiçon de sas experiéncias e de l'evolucion de las coneisséncias.

L'ecologisme es al encòp critic del collectivisme e del liure escambisme mondial. Negacion de las minoritats, tendéncia al totalitarisme, desgalh de las ressorgas e incapacitat de satisfaire los besonhs elementaris condemnan l'economia collectivista. Marginalizacion del poder politic e de la democracia representativa, incapacitat de repartir equitablament las ressorgas de la planeta autanplan que l'esf9rç necite per las produre, disqualifican lo liure escambisme dins una economia mondializada. Aquestas doas economias son sos-tendudas per de las filosofias materialistas e escientistas.
Mostran una egala incapacitat d'integrar autrament que de manièra marginala çò que ven del qualitatiu. Justifican la produccion per la necita valorizacion dels amortiment de las maquinas, de fiare circular l'argent o de donar de trabalh : a nat moment, l'oportunitat de al produccion es somesa a examen de son utilitat sociala. Aquestes dos sistèma se valorizan d'una estandardizacion que dissòlve l'integritat de l'individú e la diversitat del mond. Per lo modèla economic dominant, l'expandiment es vital.

Es noirit de la creisséncia del trafic automòbil, del mercat immobilier, del nombre de consomators, de la consomation estimulada per la publicitat ...
L'alternativa es una economia de marcat regulada, arbitrada per los ciutadans, las assemblèas elegidas e los consomators enlutzits e l'entrepresa individuala dins una economia basada sus l'ofèrta e la demanda representan lo sistèma economic lo mai eficaç e lo mai democratic, sos resèrva que:

• la representacion elegida dels ciutadans en assegura la regulacion en velhar al respècte de las leis, dels equilibres territorials, de las identitats culturalas e en organizar las solidaritats
  
  
• la competition pròpia a l'economia del marcat s'exprima pas al desfavor de las exigéncias environamentalas o socialas. Aquò vòl dire que las règlas de la produccion e dels escambis entre mercats diferents siaguèssen mestresats e qu'a tèrmi aquestas règlas siaguèssen armonizadas.
  
  
• l'Estat assegura, per d'aisinas reglamentaras e fiscals, l'integracion dels còsts socials e environamentals dins lo prètz dels produits et dels servicis.
  
• los consomators posquèssen jogar lor ròtle, dins un sistèma realament concurrencial, la transparéncia dins la formacion dels prètz e la totala informacion del public sus la qualitat dels produits.

A tèrmi, la pression consumerista dèu permetre, de reorientar la produccion cap als bens durables, mai economas, sociosa de la sentat de als personas e de lor mitan. Volèm metre en òbra las aisinas que capviraràn las logicas actualas, en favorizar :

• lo raprochament del ciutadan dels luòcs de decision. - las unitats de produccion e de consomacion a dimension umana.
  
  
• la diversificacion dels mòdes d'occupacion de l'espaci.
  
  
• la produccion e la consomacion locala per l'aplicacion del principi de subsidiaritat als escambis economiques.
  
  
• la basteson politica europenca per crear una zòna d'escambis que s'autonomiza per rapòrt al mercat internacional e que privilegia la qualitat sus la quantitat. Una economia armoniosa dèu permetre a cadun de se lotjar, de se noirir, o de se cultivar, sens acausar per son mòde d'existéncia la subrevida de l'Umanitat sus la planeta.

Aiçò induís una descreisséncia de la produccions de las descas, de al consomacion d'energias non renovelablas e una utilizacion racionala de als matèiras primèiras et dels espacis fertils. La presa de consciéncia de l'existéncia e de la gravitat de la crisi ecologica mena al despassament dels antagonismes de classe per la descoberta d'una solidaritat de destin entre tots los membres del còrs social.

Mas, aquesta presa de consicéncia es mai que dificila, es accessibla a los que vivan dins l'angoissa del lendeman. Autanplan, nòstre projècte affirma la necita assegurança de cadun a l'amanar d'un trabalh digne e a un revengut digne. Vòl tanben redúser las disparitats: inegalitats de qualitat de vida (environa, lotjament), d'accès a la coneisséncia e a la sentat.
Son, al delai de consideracions moralas que pleitejan dins aqueste sens, dels enjòcs fondamentals per la coësion del mond. Per nosautres, lo progrès social se mesura pas al poder d'accumular los bens materials mas a las potencialitats d'espeliment fisic e mental de cadun e a la capaciat de donar un sens a sa vida.

Chatel Guyon lo 4 fr setembre de 1994

haut de la page